GANDIA SHORE, UN NOU ESTIL DE VIDA?

Concursants de Gandía Shore

La curiositat per saber què fa la gent en la seva intimitat, conèixer els seus secrets i com són de portes endintre no és fenomen contemporani. A meitats del segle XX van aparèixer les primeres estrelles de cinema i amb elles el conegut starsystem, en el que la vida dels actors i actrius començaven a formar part de la quotidianitat de la gent de carrer. Tothom volia assemblar-se a ells, ser com ells, vestir com ells i fins i tot, saber les relacions que tenien uns i altres. Però si retrocedim en el temps, estic segura de que el fet de voler conèixer el que feia la veïna del costat data molt anteriorment del que ens podem imaginar. Per tant, el reality show no ha sigut res més que la voluntat de la indústria audiovisual de satisfer les necessitats dels espectadors.

Com en tot, hi ha maneres i maneres de fer les coses. El primer reality show (sense concurs) que vaig descobrir va ser el mític Diario de Patricia, on gent amb tota mena de problemes recorria per explicar la seva realitat en públic i veure si des del programa ho podien solucionar.  No és plat del meu gust, però estic segur que no m'equivoco si dic que molts de nosaltres tenim un avi o avia, si més no l'avi d'un amic que es passava la tarda mirant-se el programa. Posteriorment va arribar la gran revolució de la especularització de la vida privada amb  el famós programa de Gran Hermano, on l'espectador podia saber cada un dels moviments que feien els concursants, amb qui es barallaven, quins eren amics i quins enemics, que menjaven, com dormien i les relacions amoroses que hi havia entre ella. El més sorprenent és que sota un guió tan simple com el de gravar les 24h del dia que fan uns individu i com conviuen en una casa, el programa va resultar ser un èxit rotund, i tot perquè satisfeia les necessitats del espectador, i les 12 temporades que l'han precedit ho reafirmen.

Però llavors arriba el fenomen Shore que va començar amb Jersey Shore, un reality show creat nascut de la unió d'idees d' Anthony Beltempo i la productora executiva Sally Ann Salsano (productora de La gran duda de Tila Tequila) de crear un programa centrat en l'estil de vida dels guidos (un terme que s'utilitza per designar els homes italianonordamericans de classe baixa o informal, normalment amb unes connotacions despectives ja que són característics per la seva actitud intimidadora i masclista).  El que Jersey shore mostrava és la convivència de vuit joves nordamericans en una casa a la costa de Jersey. Molt semblant al revolucionari Big Brother, amb la diferéncia que en aquest nou reality show els participants poden sortir de la casa, anar de discoteca, veure alcohol, un seguit d'accions que dónen com a resultat una casa on hi predominen els crits, les baralles, el sexe i l'alcohol. 

I tal com va passar amb Gran Hermano, l'èxit ha estat tan gran que s'ha traslladat a altres països. Als mateixos estats units amb Georgie Shore i aquí a Espanya amb el recent arribat Gandía Shore.

No sóc partidària de que la societat amagui realitats com el fet que els joves van de festa i abusen, en moltes ocasions de l'alcohol, però potenciar la idealització  dels ninis amb els comportaments  que els caracteritzen per part dels i les joves adolescents que encara no tenen dos dits de front, és fer un falç favor a la societat. Hi ha entitats com Autocontrol que regulen què pot sortir i no en publicitat, que prohibeixen que un anunci crei falses expectatives a un nen; llavors, no entenc com és que es permet l'emissió d'un programa que trasllada uns valors tant negatius?

Conèixer la intimitat d'una persona, què fa o com és amb el seu entorn més pròxim és possible sense arribar a aquests extrems. Des de TV3 amb el programa de "El Convidat" han aconseguit que la premsa groga  resulti seria i enriquidora.