Hi ha bèsties tranquil·les i bèsties violentes. Però segons la direcció de TVC, el contingut de Bestiari il·lustrat del segon capítol d'aquesta temporada, va ser especialment violent, fins al punt d'acceptar la dimissió de la directora del programa i de censurar el programa fins el proper 2013. Estem davant una nova proposta de llei de llibertat d'expressió o és que les retallades en cultura van més enllà de les econòmiques?
 |
| Dues bèsties, molt bèsties (Jair i Bibiana) |
Des del passat 9 d'octubre les coses al Canal 33 han canviat i força. Un gir a la graella televisiva de la Televisió de Catalunya i un canvi de moneda considerable: Bestiari Il·lustrat substituït per La Fàbrica d'en Jimmy. Evidentment, és una moneda més que devaluada. I és que, personalment, no tinc res en contra d'en Jimmy, però si que tinc coses a dir del "crit a l'aire" que han fet la majoria de mitjans de comunicació de l'estat espanyol, de l'Audiència Nacional, així com del CAC (Consell Audiovisual de Catalunya) i, sentint-ho una mica, de TV3.
Els fets que motiven aquesta entrada al blog, són principalment per la censura que ha rebut el capítol en qüestió. Sota el títol "Paraules que maten", el programa presenta el periodista i guionista Jair Domínguez que comparteix la seva opinió sobre quatre personatges del món socio-polític i econòmic, com són Salvador Sostres, el rei Joan Carles I, Fèlix Millet i el príncep Carles d'Anglaterra. Per seguir en la línia de programa transgresor i contracultural, la Bibiana Ballbé li prepara al Jair Domínquez un camp de tir enmig d'un bosc amb les caricatures de les quatre "santíssimes" figures, per tal que dispari a qui li faci més ràbia, tot sempre amb un toc de sarcasme, d'ironía i d'autocrítica per part de l'entrevistat així com de l'entrevistadora. Les imatges resultants, i certament sangants, d'aquesta escena van conmoure la sensibilitat dels alts càrregs. Tan és la revolta que va causar, que Mai Balaguer va dimitir l'endemà de l'emissió. Jair Domínguez, es va convertir en portada a El Mundo i Intereconomía el va batejar com "un subnormal a tiempo completo".
 |
| Jair "obrint foc" |
Abans
però, de dir el què penso, situem-nos en el mapa. Bestiari Il·lustrat és una ruta per la cultura i
contracultura de diferents personatges o "bèsties" del panorama
català, ja sigui en periodisme, en música, en dansa, en literatura, etc.
Dirigit per Mai Balaguer i presentat per Bibiana Ballbé, és un format que se
sosté per unes entrevistes fora de context, tant pel contingut en sí mateix de
l'entrevista com per l'espai on es realitzen, ja que descontextualitza per
complet als protagonistes. Planteja una manera ben diferent de conèixer a aquests
animals de la cultura catalana des d'un altre vessant que no sigui la seva.
Sincerament, sempre he cregut que era un dels millors programes innovadors i a
la vegada transgresors que oferia la graella de TV3 en el seu Canal 33. Ara
ja sabem de què va aquest zoològic cultural català.
 |
| Les caricatures |
Però jo em pregunto: si
és un espai cultural, que s'emet en un canal cultural, que pretén parlar de
cultura, i en el capítol "Paraules que maten" no reflexa més que el
món literari de Jair Domínguez (ja sigui pels seus guions o llibres) perquè
s'ha de censurar? Entre ella i el Jair Domínguez hi ha una conversa natural de la opinió que aquest segon té dels personatges caricaturitzats. L'objectiu és saber a quin d'aquests personatges odia més el Jair. Per tal de materialitzar la seva tendència apolítica, disposen unes armes, la simulació d'uns trets, i les gotes de sang per reivindicar el discurs de l'entrevistat. Considero que el
tractament de contingut que fa la Bibiana Ballbé durant l'entrevista, conté cert caràcter agressiu per l'ús físic d'armes i la sang, però ho fa amb sentit crític i sobre tot d'humor. No podem oblidar que al cap i a la fi és ficció, buscada, però ficció.
Puc entendre que hagi
pogut afectar la sensibilitat d'alguns, però al cap i a la fi és un tractament diferent
i refrescant. Cada capitol emès de Bestiari il·lustrat s'ha adaptat al caràcter
i personalitat dels entrevistats. D'això se'n diu tenir capacitat d'adaptació, equilibrei emocional i
sensibilitat. Creieu realment que tenint aquesta sensibilitat i capacitat
crítiques, buscaven suscitar en "Paraules que maten" tanta
controvèrsia entorn a la violència? Jo diría que tot girava entorn a l'opinió
del personatge, amb la finalitat de generar debat. De sorprendre i provocar el
públic amb un punt de vista reivindicatiu. I sí, ho van aconseguir.
 |
| Jair i Bibiana decidint a qui disparen |
El segell de casa de
TVC va lamentar profundament el capitol emès el passat 9 d'octubre explicant en la seva carta
d'Atenció a l'Audiència que
"atempten contra els principis ètics i democràtics que regeixen els seus
programes i canals i rebutja qualsevol al·lusió a la violència". Es
disculpen tot dient que aquestes imatges "hagin pogut ferir la
sensibilitat de les persones i institucions al·ludides". I no és poc
sensible emetre imatges de morts al TN migdia? O notícies que
expliquen com la gent s'indigna o es suïcida perquè per culpa de polítics
corruptes i d'entitats bancàries no poden fer front al seu dia a dia? Hi ha
moltes formes de violència, i el tractament del contingut en aquest capítol
acarona la frontera entre allò violent i el sentit poc crític que a vegades tenim les persones.
 |
| Frame caricatura ensanguentada |
Per tancar aquesta participació en el blog pregunto: si existeix una mínima llibertat d'expressió i un petit interés per la cultura, quin sentit té que un programa cultural com aquest hagi de ser censurat?
Esther Rufián Balcells
TVC s'ha distinguit per la imparcialitat i la tolerancia o permisivitat. Pot ser alguna cosa està canviant. Com sempre, s'ha parlat més del programa a rans de la censura que pel mateix programa. Una pena que un format realment innovador i creatiu desaparegui per aquest motiu. Pot ser quan torni, haurà guanyat en popularitat.
ResponElimina