Encara queda molt arròs per covar!

En Xavi Masdeu serà pare! La tercera temporada d’Arròs Covat ja ha arribat.  La sèrie d’animació creada per Juanjo Sáez es va estrenar el passat 27 d’octubre a la plana web de TV3. Tot i que des de l’estrena de la sèrie, al 2009, sempre hi ha hagut la incertesa de si les aventures de Xavi Masdeu renovarien temporada o ens dirien un “adéu fins sempre”, ja tenim una tercera època on veurem com el món d’en Xavi es torna a desmuntar per l’arribada d’un fill. Si repassem l’origen d’Arròs Covat, podem veure com al 2009 es va estrenar la sèrie de ficció formada per capítols de 13 minuts via internet. L’èxit d’aquesta és el que la va portar a la petita pantalla a través del canal 33. Es tracta d’una producció conjunta entre la productora Escandalo Films, la productora associada de l’ESCAC, l’Escola Superior de Cinema de Catalunya ; i Televisió de Catalunya.

Portada de la sèrie on es cuinen tot tipus d'arrossos

Segons la cadena catalana el primer capítol de la sèrie, emès a través de la xarxa, es va veure un total de 18.192 vegades, tantes com algun episodi de "Ventdelplà", "Polònia" o "El cor de la ciutat". També asseguren que la la pàgina dels vídeos més vistos del Tv3.cat se situa sempre entre els 5 programes més vistos al cap de 24 h d'haver-se estrenat en exclusiva per internet. Si els números són certs, i, creieume, no els poso pas en dubte, està totalment justificat que al 2010 les aventures o desventures creades per Juanjo Sáez fossin guardonades amb el Premi Ondas.  

Sense cap dubte, Arròs Covat parla dels problemes i les pors d’una generació: la generació de la gent que ha arribat a complir 30 “tacos”. Sáez parla d’una generació “sobreprotegida” que ara xoca amb la frustració de fer-se gran, ja que es veu que arribar als trenta no és cosa fàcil. La por a què se’t passi l’arròs i veure com les oportunitats et passen pel davant sense ni tan sols saludar-te, són els elements claus que maregen al personatge principal. Així, les peripècies del dia a dia que s’expliquen a Arròs Covat tenen una connexió directe amb els “modernets” o “modernillos” actuals.

Per als que no el conegueu Xavi Masdeu és un personatge força neuròtic que lluita entre dos móns diferents. D’una banda es mou en l’imaginari d’allò que li agradaria ser, mentre d’una altra part batalla amb el què realment és. Crec que podríem pensar amb un “peterpan” amb vint anys més i que ha perdut les facultats per poder volar. És un personatge que ratlla el ridícul. En Masdeu es veu com una víctima de la societat, en moltes escenes acaba plorant aferrissadament com quan perd la parella o en les ocasions que ho veu molt negre. En Xavi Masdeu és dissenyador gràfic. Sí, aquest detall us pot fer pensar en què la vida del dibuixant i la del seu protagonista no són tan diferents. Doncs bé, Juanjo Sáez ha confessat en diverses ocasions que rere la personalitat de Masdeu s’hi amaga una part autobiogràfica. Les aventures quotidianes del dissenyador i els seus amics i familiars es farceixen constantment amb autocrítiques i moments on veiem com els personatges es riuen d’un mateix. També podem veure com el personatge sovint ratlla el ridícul, i al llarg de tota la sèrie es fan constants referències al món del disseny i de l’audiovisual.

Crec que realitzar una sèrie amb tant estil i personalitat pròpia és un fet molt encertat. Així, des de Televisió de Catalunya s’ha aconseguit ampliar el ventall de ficció destinada al públic jove-adult, i a més, s’ha fet un salt evolutiu en termes d’animació com a producte amb marca catalana.

Tenint en compte que la tercera temporada està en procés, m’agradaria parlar de l’evolució de Xavi Masdeu i la seva colla al llarg de les dues primeres temporades i el poc que he pogut veure d’aquesta tercera.

A la primera temporada vam poder descobrir el caràcter i els embolics d’un Xavi Masdeu que tenia por que se li covés l’arròs. Els problemes se li van multiplicar per mil capítol rere capítol. Les discussions amb la seva parella, la Sònia defineixen una primera temporada. La ruptura i l’intent per recuperar la seva identitat estan envoltats pels consells de la seva tieta Paquita.

A la segona temporada trobem un Xavi Masdeu que es refà una mica. Personalment, crec que la segona temporada ha estat una mica més fluixa que la primera. Troba una altra parella i sembla que els problemes per aconseguir feina ja no representen una de les seves principals preocupacions. A la vegada, però amb aquesta nova parella en Xavi continuarà tenint por a créixer. Personalment crec que és la temporada més fluixa ja que les peripècies amoroses omplen el món de Xavi Masdeu i les preocupacions es centren, en gran part, en la sentimentalitat del personatge.

A nivell evolutiu podem veure com als capítols apareixen personatges de l’esfera pública. Potser és més de cara a la segona i la tercera temporada on podem veure grans referències a Albert Espinosa, Xavier Mariscal, Eduard Punset i d’altres personatges del món català. També fan referències al Primavera Sound, el desocupat Fòrum de Barcelona, el cruising,  i poc a poc podem veure la ironia del Juanjo Sáez de vineta. 

Ara, en arribar a la trilogia Masdeu, veiem com al protagonista se li presente un repte encar més gran: ser pare. En aquesta temporada podem veure com. Pels pocs capítols que de moment he pogut veure, crec que la sèria ja ha madurat i tornar a agafar aquells aires inicials. Amb la tercera temporada, tot i que l’estil es mantingui podem veure fons més elaborats i un major ús de referències actuals pel que fa al panorama del disseny i el món de l'audiovisual.

Pel que fa als públic d'Arròs Covat, encara que als joves de 20 anys no ens afecti directament els problemes d’edat, de buscar parella estable, tenir fills ... crec que també hi podem connectar. D’una banda, està clar que tard o d’hora ens arribaran les mateixos moment de dubtes i marejos del dissenyador gràfic Xavi Masdeu, oi?

Pel que fa al dibuix clarament podem veure com l’estil de còmic i de vinyeta de Juanjo Sáez en paper traspassa a la pantalla. Fins ara, la trajectòria del dibuixant s’havia forjat a través de publicacions en mitjans com 'El Periódico' o 'El Mundo'. També havia creat el seu estudi Familiares de Juanjo Sáez i des de fa uns anys, també ha destacat per la publicació de nombrosos llibres amb l'estètica dels fanzines on es pot veure l'essència de la seva ironia.

Deixant de banda el públic objectiu d’arròs covat, considero que cal reconèixer la feina ben feta i el posicionament que representa per a aquesta producció catalana i d’animació. A la vegada, podem entreveure que la producció d'Arròs Covat comptava amb un baix pressupost. 

Considero que podríem definir l'estètica del dibuix com a minimalista. Si ens hi fixem, el dibuixant tan sols fa servir les marques de les expressions de cara en moment puntuals. Així veiem com aconsegueixen que aquestes emocions transmetin molt més pel fet d’aparèixer puntualment. Normalment els nostres personatges no tenen ni ulls, ni nassos ni boques. Per tant, podem parlar d'un estil i d'un format simple. A la vegada també podem veure com hi apareix poc color, però sempre ben justificat. 

I he de dir, que un dels elements que em va captar més l'atenció, la primera vegada que vaig veure Arròs Covat, van ser els sons. Deixant de banda la ben trobada banda sonora provinent del quartet barceloní Manos de Topo; una formació que paròdia el gènere de la cançó romàntica amb temes irònics i tot amb una veu plorosa, no podem oblidar que tots els efectes sonors de la sèrie es fan mitjançant la veu. Digue-me simplista o fàcil de convèncer, però el nino-na o el brumbrumm dels efectes sonors trobo que acaben de donar una personalitat a l'animació que poques produccions han pogut aconseguir.

Si ens parem a pensar Juanjo Sáez pot haver inspirat altres creadors com és el cas de la Moderna de Pueblo, creat per Raquel Córcoles, exalumne de la URV. Ironitzar sobre la realitat que vivim, les costums i la lluita per no fer-nos gran són una molt bona vitamina per a tot aquell que ho està vivint. 

Ja sigui perquè tots portem un Xavi Masdeu a dins o perquè l’estètica de la sèrie marca personalitat i distinció, m’agradaria poder veure com Xavi Masdeu i la seva colla passen la crisi dels 30, dels 40 dels i, fins i tot, dels 50.Aquí us deixo un tastet de la tercera temporada perquè tots aquells que encara no l’heu encetat aneu fent boca. Pareu bé la taula i bon profit!

Salut!

PD: Recordeu que per ara ja disposeu dels cinc primers capítols de la tercera temporada a la web oficial d’Arròs Covat deTV3. I no us oblideu de mastegar a poc a poc per digerir millor!