Fa uns anys,
assegurar que un programa polític tingués una audiència mitjana de 5 milions
d’espectadors, i un 30,3% de quota de pantalla, era ridícul i una autèntica
fal·làcia. Però llavors, va i TVE incorpora un nou espai d’entrevista política
a la seva graella i desmunta totes les teories. El programa és Tengo una pregunta para usted i suposa
una considerable revolució social i mediàtica arreu del país. Tant és així que
l’endemà del primer programa, el 27 de març de 2007, els diaris van plens
d’anècdotes del què ha succeït en l’emissió –alguns inclús situen la noticia en
portada!- i els telenotícies reserven un lloc en l’espai per comentar i resumir
el contingut polític.
Tengo una pregunta para usted és
un innovador format d’entrevistes que s’allunya de la fórmula tradicional
d’entrevistador i entrevistat. Aquí, els protagonistes són 100 ciutadans
anònims que plantegen preguntes d’interès social a un candidat polític, l’altra
estrella del format. L’espai és una adaptació d’un programa emès per la
televisió francesa J’ai une question à
vous poser, on es va entrevistar a Nicolas Sarkozy i Ségolène Royal.
El format compta
amb un moderador que s’encarrega de conduir les preguntes i donar veu al
públic. El verdader canvi és el paper secundari del moderador en un format
d’entrevista, i a la vegada és la clau que l’hi dona l’èxit al programa. Els
ciutadans aporten frescor al gènere de l’entrevista perquè permet que s’escolti
més la veu del poble. A més, aquestes persones són un auditori imprevisible: igual
no tenen tant ben estudiat el context polític del país, però sí que són els
principals afectats de les decisions polítiques. Això fa que el personatge
entrevistat s’enfronti amb algunes preguntes a les quals no té resposta perquè
no s’ha preparat. El cas més popular és el d’un ciutadà que va preguntar a José
Luis Rodríguez Zapatero –llavors president del Govern- el preu d’un cafè.
Zapatero va contestar 70 cèntims, preu totalment allunyat de la realitat del
carrer, on molts casos et pot arribar a costar 1,40€.
“Tengo una pregunta
para usted” va guanyar amb el premi Ondas l’any 2007 en la categoria de millor
programa, pel seu compromís al servei públic. La seva emissió és atemporal, i
també ha tingut algunes desconnexions per les eleccions autonòmiques.
L’atractiu d’aquesta
programa de macroentrevista és justament el seu caràcter popular i la seva
frescor en quant a format, pel que és una aposta segura situar-lo a la graella cada vegada que el
clima polític ho permet. De fet, i a títol personal, opino que el president del
Govern espanyol hauria d’assistir-hi: hi guanyaria ell en sinceritat, i hi
guanyaria el públic en informació. I TVE, és clar, en audiència.
Jo el que més recordo d'aquest programa són els típics lapsus i anècdotes que envoltaven a aquest format d'entrevistes. A banda de l'exemple de José Luis Rodríguez Zapatero i el cafè, que va ser tot un boom mediàtic sense precedents, també recordo el famós "Me llamo Josep Lluís aquí y el la China", paraules expresses de Carod Rovira manifestant que ningú dels ciutadans havien de canviar el seu nom. Josep Antoni Duran i Lleida també va tenir un dels moments més tensos del programa reclamant que els immigrants que s'integren a una societat d'acollida haurien de respectar la seva cultura, afegint que "Yo creo, con todos mis respetos, que ustedes llevan más retraso".
ResponEliminaGran programa, però em sembla que un cop més aquí a Espanya hem intentat adaptar un programa nordamericà sense tindre en compte que la societat i la manera d'actuar dels mateixos polítics és molt diferent. Als EUA el president o candidats a la presidència tenen un regiment de persones al darrere que l'aconsellen i el guien en tot moment, que estudien als ciutadans i elaboren una àurea al voltant del polític per a què sigui, almenys com a persona, el preferit. A més a més, sembla ser que des de Nixon contra Kennedy els polítics americans han treballat molt dur per no perdre, en cap moment, la compustura. Aquí no passa el mateix, als polítics no se'ls pot pressionar; pacten les preguntes abans de les entrevistes, es neguen a donar segons quines respostes i com ha comentat l'Ivan en algunes ocasions fins i tot falten el respecte quan una pregunta no els hi agrada. 'Tengo una pregunta para ti' és un gran programa, si els nostres polítics tinguessin més cintura, i fossin capaços d'aguantar el 'tipu' en situacions compromeses.
ResponEliminaAquest programa el trobo molt correcte, pel simple fet que el paper de periodista el tingui el poble, ja que són als qui realment afecten les decisions polítiques.
ResponEliminaNo sé al programa espanyol, però la versió nord-americana vaig llegir en algun lloc que el públic era comprat, actors que feien preguntes ja pactades amb antelació. Espero que el cas d'aquí no sigui el mateix, però veient el panorama espanyol no dubtaria en creurem'ho si m'ho diguessin.