A l’hora
d’escollir la peça central de la meva entrada en aquest blog el primer que em
va venir al cap va ser l’objecte d’aquesta assignatura, la innovació en formats
audiovisuals. Tenint en compte els temps que corren on les petites i mitjanes
produccions es veuen molt afectades dins del circuit de consum cinematogràfic i
on les grans produccions de la indústria audiovisual es basen en les filigranes
que els ofereixen les noves tecnologies, deixant de banda l’argument o la
temàtica del film, crec que aquesta pel·lícula es pot catalogar justament d’innovadora.
Després de dubtar
entre moltes opcions que m’agradaven, vaig trobar aquest film de producció nacional,
de baix pressupost que arran d’una entrevista al director i actor malagueny
Alfonso Sanchez (que ja han aconseguit censurar a Internet) vaig quedar-me amb
moltes ganes de veure que es podia fer amb pocs diners, una idea i moltes ganes
en el mon del cinema al nostre país. L’escollida va ser #El Mundo es Nuestro.
El concepte
d’innovar és molt subjectiu, però estarem d’acord en que, independentment del
format del que es tracti, significa aportar alguna cosa nova de manera que
trenqui amb l’ordre imperant en el mercat al que es dirigeix en el moment en
que es produeix.
Personalment, el
fet de que dues persones joves, amb una productora pròpia, hagin pogut tirar
endavant un film d’aquesta qualitat, amb un tractament estilístic a l’alçada de
qualsevol producció “oficial”, a través de la promoció de les xarxes socials i
actes a peu de carrer, amb un humor intel·ligent capaç d’abordar els conflictes
socials més profunds de l’Espanya actual, es mereix l’etiqueta d’innovadora.
Com a introducció
a la pel·lícula us deixo aquesta entrevista on podreu veure amb quins obstacles
s’han trobat Alfonso Sanchez i Alberto Lopez a l’hora de fer aquesta comèdia,
que en pensen de la indústria cinematogràfica i de la situació del mercat actual
i com afrontar la situació econòmica actual, sense haver de marxar fora per
poder fer projectes interessants. Tot això en un to molt informal i sincer.
Hi havia una altra
entrevista, més explícita, interessant i extensa on Alfonso Sanchez on explicava
els problemes que ha tingut amb la finançament, concretament amb Canal Sur i
com encara, després de l’estrena no ha pogut pagar als actors. Estranyament
l’enllaç no ha durat ni una setmana.
Hi ha diversos
motius pels que crec que aquesta pel·lícula té una valor especial, deixant ja
de banda els problemes de pressupost i finançament, limitant-me exclusivament a
la realització del film.
Al principi,
partim de dos personatges que podríem anomenar “quillos”(Er Culebra i er
Cabesa) que viatgen en un ciclomotor desbaratat, disfressats de capirots i
despotricant de la situació econòmica actual. Durant el trajecte els dos amics
mantenen un diàleg amb aire “tarantinesc” que reflexa molt bé l’opinió i el
descontent social actual amb frases tant absurdes i intel·ligents com: “Si
hubiéramos estudiado estaríamos igual pero peor, con más cara de gilipollas
porqué a parte del tiempo que hubiéramos invertido seriamos más conscientes de
la precariedad de nuestra situación - Claro, bendita ignorancia!”
Però, realment la
trama comença quan el Culebra i el Cabesa irrompen a una sucursal bancària per
emportar-se tots els diners i just abans de fugir, entra un segon atracador que
té com a únic objectiu sortir per televisió. La sucursal es converteix en una
olla a pressió que va acumulant tensió al llarg del doble segrest amb tota una
colla d’hostatges representatius dels tòpics espanyols que arriben a
protagonitzar situacions del més surrealistes. Tot i que la realitat últimament
esta superant la ficció.
Aquesta habilitat
per escollir el perfil dels personatges com a clares representacions dels nostres
estereotips socials per tal d’oferir un ventall de caràcters i interaccions
entre personatges molt ric, que permeti ironitzar i parodiar sobre qualsevol
dels conflictes actuals, convertint-se així en una crítica punyent. Crec que aquest
és un dels punts forts de la pel·lícula.
No obstant, el
millor d’aquest tractament és que, amb el transcurs de la trama, els
personatges van adquirint facetes més complexes i riques obligant-nos a
reconsiderar moltes de les etiquetes que atorguem al primer contacte amb els
personatges.
També m’agrada
molt la idea de com s’ha utilitzat el recurs humorístic de la repetició. Al
llarg de la comèdia trobem un seguit de respostes “enllaunades” típiques, arrelades
al nostre discurs diari, com es l’exemple de l’hostatge que està a la sucursal
bancària per anar després al paro vestit amb el peto de paleta i que tots li
recriminen. O la pregunta ¿Usted de donde és? Que li fan constantment a la Inspectora
de policia que porta el cas.
I per últim el
toc provincial que li ha donat Alfonso Sanchez amb la introducció d’un dels
rituals religiosos més arrelats d’Andalusia, la processó de Setmana Santa, com
a pinzellada autòctona, fugint de la imitació del pur format americà que tanta
audiència està donant a les televisions estatals últimament. Es veu
perfectament reflectit en la frase que li diu el subinspector de policia a la
inspectora “usted no es de aquí, no conoce la idiosincracia pròpia en la que
nos desenvolvemos” associada en un primer moment a una de les moltes crítiques
contra el masclisme de la nostra societat però, que adquireix més importància i
sentit cap al final.
Entre les
innumerables bones crítiques que ha rebut aquesta producció alternativa, hi ha
diaris que han titllat la pel·lícula com el nou fenòmen “Torrente” (El Mundo),
però jo crec que és més just parlar d’un vincle amb el cinema alternatiu dels
90's (com podrien ser els films de Tarantino) que van revifar l’estètica de Sèrie
B, les trames elaborades, els films de baix pressupost donant veu així als sectors més
marginals de la societat per passar dels diàlegs grandiloqüents i perfectes a
conversacions informals, políticament incorrectes amb més connotacions i
riquesa per abordar els conflictes socials i personals més profunds.
TRAILER I:
TRAILER II:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.