"Siempre quise ir a LA..."

Soroll. Molt soroll. El de les drogues i el sexe. Tractar-los impúdicament, creant un protagonista que, a més, en fa apologia. És una estratègia tan mil·lenària com pragmàtica per a captar l'atenció. Un cop aconseguit aquest objectiu, tot allò que diguis, com a mínim, ha de complir les expectatives que tu mateix has generat.

No cal una imaginació estratosfèrica. Escollim la figura de Charles Bukowski, escriptor en la línea de Henri Miller, amic de les putes, l'alcohol, el tabac... i la literatura. L'eterna figura de l'escriptor maleït. La nineta dels ulls de la literatura americana moderna. Doncs ara retoquem-lo. Mantiguem la seva essència maleïda i literària. Ara bé, no li caldrà pagar per cardar, fumarà Marlboro i conduirà un Porche. Només ens falta una cara nova: David Duchovny.

Manca només un petit detall. Fem que Duchovny, el de veritat, l'actor, tingui seriosos problemes amb l'addicció al sexe. Ho filtremals mitjans de comunicació abans d'estrenar la sèries i voilà: habemus Californication.

Després de xifres d'audiència més que correctes, cinc temporades i una sisena en camí, als guionistes de Californication els hi ha valgut la pena posar a mig estat de Texas amb les mans al cap.

Què és Californication? Una molt bona sèrie d’amor amb molts clichés, perquè una cosa no va renyida amb l’altra. Escriptor autodestructiu, enamorat de la seva ex dona i una filla que no sap cuidar. Un mànager onanista, un ramat de llobes i LA, la ciutat del vici.

Ni efectes especials ni pressupostos desorbitats. Californication parla de l’eterna dualitat que en el seu dia ja va plantejar Herman Hesse: sexe i amor, felicitat i autorealització.

El problema? Reinventar-se. Cada temporada consta de dotze capítols d’una durada de 28 minuts cadascun. L’eix vertebrador de la sèrie es manté: la incapacitat de Moody per tornar  amb Karen (Natascha McElhone), la seva dona, i demostar-li a la seva filla Becca (Madeleine Martin) que pot ser un bon pare. De moment, les idees, els asos a la màniga dels guionistes, mantenen enganxada a l’audiència.

La sèrie produïda per Showtime és pionera en captar dos públics força diferenciats i alhora encasellats.  Per una banda, el que adora a Hank Moody (protagonista), el seu do per seduir les dones i la seva vida de rock star. L’antítesi d’aquest tipus d’audiència és la que es sent captivada pel guió, per la faceta autodestructiva de Moody, per l’etern interrogant hesserià que planteja la sèrie amb diferents enunciats.

Sigui com sigui, li mogui la morbositat o l’intel·lecte, Californication és una sèrie que parla de vostè. Del que sempre ha volgut ser.