El programa Gran Hermano basat en el llibre George Orwell, 1984, en el qual es pot veure que tracta sobre un sistema marcat per la vigilància i l’absència de la intimitat, tot està controlat. Una enorme pantalla de televisió vigila a una organització social. Un ull que tot ho veu,que tot ho escolta i tot ho disposa, la qual cosa ho podem considerar com les bases del format televisiu Gran Hermano.
Gran Hermano es podria considerar el primer reality show de tots. Un grup de deu persones, les qual no es coneixien anteriorment, es reuneixen i conviuen junts durant un determinat període de temps, en una casa construïda per viure aquesta experiència. Aquesta vivenda no disposa de cap contacte amb el món exterior, ja que no té ni telèfon, ni diaris, ni televisió. També cal destacar, que la intimitat en aquest és impossible, ja que estan rodejats de càmeres i micròfons que els observa i els escolta les 24 hores del dia.
Hi ha altres precedents d’observador mediàtic, com les trucades webcam, que emeten imatges pertanyents a un àmbit "privat" de manera contínua a Internet. El món de les webcam i la seva internacionalització s'ha estès en els últims anys i s'ha popularitzat ostensiblement des de la seva aparició. Abans eren pocs els que disposaven de la tecnologia i els recursos per mantenir una càmera actualitzant una imatge tot el dia.
Com qualsevol altre producte televisiu, Gran Hermano té com a objectius essencials captar audiència i obtenir beneficis. L'organització del programa és compartida entre la productora Zeppelin i Telecinco, encara que el major percentatge pertany a la productora. A l'hora de crear el programa dels dimecres, Telecinco només s'encarrega de proporcionar el públic i Zeppelin és qui s'encarrega de buscar els convidats i portar els concursants, així com dels seus respectius contractes d'imatge. Zeppelin és també qui es va comprometre amb els participants i amb qui els participants s'han compromès.
La polèmica que ha creat Gran Hermano és intensa i molt llarga. Podríem considerar que aquest programa és un format que suposa una revolució. A Espanya, però, aquesta polèmica està donant lloc a la creació de subproductes que parodien a Gran Hermano o intenten assemblar-s’hi. Això va provocar que sorgissin nous programes d’aquest tipus, com La Isla de los Famosos, Hotel Glam, La casa de tu vida o Perdidos en el Caribe.
Gran Hermano suposa un experiment mediàtic inèdit, ja que proposa com a objecte d’observació les interrelacions i conductes d'un grup tancat. Aquest reality show, que inconcebiblement porta tretze temporades en antena, podríem dir que “agredeix” la intimitat d'uns quants joves que venen una part de les seves vides. Aquests joves, empesos per Telecinco i la productora Zeppelin, exhibeixen tot el que doni de si, com amors meteòrics, converses insultants, un llenguatge sovint groller, enfrontaments, enveges i gelosia. I tot incitat per les regles del joc, és a dir, la lògica de les "nominacions" persegueix descaradament l'enfrontament entre ells. Des d'aquesta consideració s'ha de dir que els concursants són persones a les quals, privades de la seva dignitat, s'ha convertit en una simple mercaderia per extreure'ls tot el suc.
Tenint en compte els aspectes que s’han desenvolupat podem considerar l’espectador com un policia, ja que pot espiar els concursants a qualsevol hora del dia, gràcies a la pàgina web del programa, on es pot escollir la càmera que es vol mirar en aquell moment.
La paradoxa de Gran Hermano és que combina la transparència absoluta de les càmeres que transmeten a internautes i telespectadors la vida dels protagonistes, en el més complet ocultisme, de la casa on romanen reclutats i rodejada de tanques.
Per poder aconseguir el màxim d'audiència possible, hi ha programes que utilitzen el “morbo”, el “sensacionalisme” i “l'escàndol”, que és el que anomenaríem “telebasura”. Això és el que ha sabut aconseguir Gran Hermano, durant tots aquest anys.
ResponEliminaConsideraríem el reality show Gran Hermano com a Telebasura?
Hi ha dos grups de gent: la que no segueix aquest programa o d'altres de tipus similar, perquè els considera “telebasura”, i un altre grup de gent , format pels seguidors que són fans del programa i que es “traguen” les 24 hores del dia, el programa en directe.
Quin dels dos grups està tenint més força?
Només cal veure quants anys fa que estan emeten aquest programa i l'audiència que té.
Tal hi com deia Gustavo Bueno, en el llibre Telebasura y democracia: “La audiencia en la sociedad democrática, es la que manda y la televisión basura tiene que obedecer a esta demanda. Y no ya por razones éticas o morales, sino por razones de simple supervivencia democrática. Lope de Vega, hombre de teatro, conocía las leyes del mercado siglos antes de la televisión: "Si el vulgo es necio, es justo hablarle en necio para darle gusto."
Totalment d'acord amb l'Anna. Penso que és d'admirar l'esforç que s'ha fet per reinventar una i una altre vegada el GH. No obstant, penso que ha entrat en una època de decadència i que de la mateixa manera que OT va tenir molt d'èxit i va morir, amb això passarà el mateix, donant lloc a noves versions del reality. És com una mena de la teoria de la evolució i de la supervivència d'aquest entreteniment, on el cementiri de programes és plagat d'apostes que van sorgir en un moment donat, però que varen desapareixer amb la mateixa rapidesa amb la que van arribar.
ResponElimina