(NO SPOILERS)
Aquesta producció de J.J. Abrams s'ha convertit en una sèrie de culte pels qui la segueixen però en la gran oblidada entre el públic massiu
 |
| Olivia Dunham, protagonista de Fringe, en un cartell promocional de la sèrie |
Posem-nos en situació:
La cadena FOX va estrenar Fringe el 2008 sota l'èxit de la sèrie Lost, del mateix productor: J.J. Abrams. El que va començar com una herència de The X-files, es va convertir en pocs capítols en una sèrie amb identitat pròpia que creava un univers ple d'autoreferències, detalls i tot tipus de friquismes. Actualment s'emet la cinquena i última temporada (renovada in extremis).
Per què veure Fringe?
· Trama, qualitat narrativa, efectes especials...
Fringe ens planteja una trama de ciència ficció on qualsevol cosa és possible, però ho fa d'una manera tan natural i planera que no sembla descabellat. La sèrie construeix un univers ple de secrets, incògnites i misteris que - ATENCIÓ - seràn resolts progressivament i d'una manera magistral (sembla que en J.J. Abrams n'aprén dels errors...).
I si bé és cert que hi ha molts capítols autoconclusius durant les cinc temporades, val a dir que aquests sempre tenen una estreta relació amb la trama principal i que, de vegades, capítols autoconclusius com White Tulip poden superar - i molt - a altres sobre la trama central.
Fringe té una marca pròpia; cada capítol arrenca amb cinc minuts impressionants on ens presenten els casos, situacions o escenaris més xocants de tot el capitol. Quan després d'aquestes entrades començava la intro, era el moment perfecte per respirar, assimilar el vist i preparar-se per veure els següents 45 minuts. Paga la pena veure la sèrie sol per aquests cinc minuts inicials.
· J.J. Abrams
El reconegut productor no sempre és senyal de qualitat, recordem que ha produït merdes com la pel·lícula Super8 i la sèrie recentment cancel·lada Alcatraz, però de vegades Abrams converteix el que toca en or i ens regala joies com Alias o Lost.
El que més ens agrada d'Abrams: els seus famosos cliffhangers i les autoreferències constants.
· Personatges
La freda Olivia Dunham, interpretada per Anna Torv, és la distant i misteriosa protagonista que t'enamorarà des del principi. Peter Bishop, un personatge clau a la trama que serà des de ben petit el desencadenant de la batalla entre universos. I el grandíssim Walter Bishop, interpretat pel grandíssim John Noble, el personatge que pren protagonisme a l'Olivia i que és capaç de fer-te riure i plorar en el mateix capítol.
La sèrie compta amb una banqueta de personatges secundaris i artistes convidats que posicionen a la sèrie com una gran producció.
· Atenció al detall
El que diferencia una sèrie mediocre d'una sèrie amb majúscules són els detalls. Fringe està infestat de teories, secrets i misteris que podem anar descobrint a través de:
· Glyphs: són símbols que apareixen just abans de cada tall publicitari i que cada un fa referència a una lletra de l'abecedari. Cada capítol construeix una paraula clau que dóna pistes sobre el capítol següent.
·Observer: personatge misteriós que apareix quasi sempre en segon o tercer pla en cada un dels capítols de la sèrie i que té molt a veure amb els Fringe Events. Fins la quarta temporada aquest personatge serà un simple espectador, després entendrem que observava.
· Intros: al primer vídeo veiem el recull dels 6 diferents openings que els productors de la sèrie han adaptat als diferents contextos i universos en els que han viscut els personatges. Al segon vídeo, l'últim (de moment) opening. No dono més detalls de les intros per no caure en spoilers, però pels fans de la sèrie aquests opening amaguen deliciosos detalls.
No tot és perfecte, però. Les fortes retallades de pressupost que va patir Fringe van disminuir molt la qualitat dels efectes especial que sí trobàvem a la primera i segona temporada. I hem d'admetre que la quarta ha sigut una temporada molt fluixa quant narrativa.
Cal afrontar aquesta cinquena i última temporada com un camí que resoldrà els secrets i les trames que queden pendents i que arrodonirà una de les sèries que, tot i no ser massa coneguda, ha captivat a tot aquell qui li ha donat una oportunitat.
Elena Gavaldà Dattoli
Encara recordo com va ser el meu primer contacte amb una sèrie de ciència ficció i, molt possiblement, el meu primer contacte amb aquest gènere televisiu i cinematogràfic.
ResponEliminaSi tanco els ulls puc transportar-me al pis on vaig viure fins els 6 anys, al menjador d'aquella casa, al sofà marró i a les nits en que la meva mare es tapava la cara amb un coixí verd mentre mirava totalment aterroritzada Expediente-X.
La sèrie va estrenar-se a Espanya de la mà de Tele 5 l'any 1994, per tant jo tenia 5 anys. Encara no m'explico com sortia del llit i després de molts "Sandra t'he dit mil vegades que això fa por i després tindràs malsons" aconseguia quedar-me al menjador mirant la tele. Expediente-X m'explicava històries fantàstiques i la seva empremta dins del meu imaginari i de la meva memòria perdura fins el dia d'avui. De fet és estrany com m'enrecordo de detalls concrets que van impactar-me com un episodi en que els protagonistes envellien a gran velocitat o un altre on hi havia uns granjers que van resultar ser extraterrestres.
En definitiva, Elena m'has fet recordar el passat i has despertat dins del meu cap el mecanisme de la curiositat per descobrir Fringe. Espero que sigui tan bona com dius i que m'enganxi.
Sandra Gómez López.
I jo espero que la sèrie estigui a l'altura de les teves espectatives. Crec que ho farà.
EliminaFa dos mesos que vaig començar aquesta sèrie! No és la meva temàtica, però quan vaig veure qui era el director li vaig donar una oportunitat. Bé, m'esperava que fos tant addictiva com LOST i no ho va ser. De fet, crec que li falta una mica de continuitat (també s'ha de dir que només vaig veure els primers 10 capítols de la temporada), o al que es refereix l'Elena com a episodis autoconclusius. Precisament per això no "enganxa".
ResponEliminaIgualment, després de llegir la bona crítica li donaré una oportunitat i miraré un nou capítol.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa verdad es que esta serie, al principio parece que son capítulos que no tienen Continuidad. Quizá los primeros diez, que parece que no enganchan. Pero, continuas viéndola y te das cuenta que hay ciertos temas que sí la tienen. Y bajo mi punto de vista, esta continuidad aumenta conforme vas viendo la serie.
ResponEliminaHace un mes termine la 4ta temporada y me pareció espectacular, aun así, después de tres finales, el cuarto me ha sorprendiendo mucho. Ya estoy deseando empezar la 5ta y descubrir todos esos secretos y tramas que han quedado pendientes.
Et contradiré i et diré que potser no pel gran públic, però pel petit "Fringe" ha estat aire fresc. Alguns amics meus no m'han parat de cosir a alabances de la sèrie. Suposo que perquè no he tingut gaire temps, però només vaig veure els dos primers capítols de la sèrie i em van encantar. Ara no recordo si tenia més tensió o menys intriga Expediente X, però Fringe en dos capítols em va enganxar de mala manera.
ResponEliminaNo em contradius, Carlos, has dit exactament el que encapçalava l'entrada: "Aquesta producció de J.J. Abrams s'ha convertit en una sèrie de culte pels qui la segueixen però en la gran oblidada entre el públic massiu".
Elimina