Crackòvia és un programa de
televisió que s'emet a TV3 cada dilluns des del 2008. El seu secret es basa en
representar i parodiar, setmana rere de
setmana, l'actualitat esportiva. Encara
que la major part del programa està centrat en el món del
futbol, no hi ha notícia
esportiva que s'escapi de ser satiritzada.
Després d'assolir un enorme èxit a Catalunya
durant aquests anys, Telemadrid va haver de comprar
els drets l'estiu del 2010 fent la seva pròpia versió. Realment el
format va ser idèntic, fins i tot amb els mateixos
grafismes i sintonia, encara que
potser la fórmula que té la versió en català
i no va tenir la madrilenya, és l'estil propi humorístic dels
actors. Els capítols en la versió de Telemadrid no van
durar més de 3 mesos.
Possiblement per la seva experiència, des de
TV3 han volgut ampliar el seu repertori d'imitacions i no s'han
centrat única i exclusivament en l'entorn del Barça i de l’Espanyol sinó
que també fan escenes on apareixen futbolistes d'altres equips, periodistes catalans i
madrilenys, l'equip que segueix la Fórmula 1 a Catalunya
o esportistes varis. Al seu favor, Telemadrid parodiava la selecció espanyola, tant de
futbol com de bàsquet, a part dels
seus principals clubs de la capital estatal, el Reial Madrid i
Atlético.
D’altra banda, a Catalunya ja van
per la quarta temporada i registrant encara molt bones
audiències. El mateix passa amb el programa Polònia, que en aquest cas es
tracten amb sàtira els diferents temes polítics de l'actualitat.
El mateix equip de Minoria Absoluta, la productora que hi
ha darrere de l'èxit del Crackòvia i del Polònia a
Catalunya, ja va intentar traslladar la seva fórmula a nivell estatal amb la
seva primera participació en Las Cerezas de TVE1 i posteriorment, en un programa propi d’Antena
3 Mire Usté, però no va
funcionar. En canvi a Catalunya són capdavanters d'audiència
cada dilluns i dijous. Sembla ser que fora de
Catalunya la política no interessa, ni tan sols en to humorístic.
De tant en tant van apareixent “cameos” dels personatges reals participant en
gags on sempre són acompanyats amb els seus
imitadors. Una bona forma d'intentar mostrar
el sentit de l'humor dels polítics,
i així oferir una cara més amable al seu poble.
Això és un fet que rarament veurem aquí comparant-lo amb l'humor
d'allà, poc acostumats a la caricatura.
Dintre del gènere de sàtira política, val la pena recordar també els ninots de làtex de Spitting Image a la televisió britànica, i els Guiñoles de Canal+. La primera va ser produïda per Spitting Image Productions i emesa per Central Television entre els anys 1984 i 1996 i hi apareixien Margaret Thatcher, Ronald Regan, la reina d'Anglaterra i polítics, esportistes i personatges cèlebres del moment. Els Guiñoles, inspirats en Spitting Images, els va presentar en obert Canal+ - després Cuatro - des del 1995 fins el 2008. Els seus personatges, també marionetes de làtex, varen ser inicialment i sobre tot Felipe Gonzàlez, José María Aznar i Jordi Pujol, als que s'hi van afegir polítics i esportistes, com Arzallus o Fernando Alonso. A Youtube es troben molts dels millors episodis d'aquestes sèries, com per exemple http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=BDwN2d7Btnw i http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=IN3RGWKimtY
ResponEliminaTot i que m'agrada prou el Polònia, crec que Crackòvia sol va fer gràcia la primera temporada: han abusat i desvirtuat tant els personatges que cada cop més s'han allunyat de la crònica futbolística i s'han apropat a un format buit de continguts, riures enllaunats, tòpics típics i bromes fàcils.
ResponEliminaTotalment d'acord. Però també penso que el factor polític dóna molt més joc per a la sátira, que no pas l'esport. A més, Mourinho s'ha anat relaxant amb el temps i això fa que se li pugui treure menys suc ;)
EliminaPenso igual que el Joaquim: recordo molt bé els Guiñoles del Canal+ i crec que van ser els precursos del que avui és el Polònia, i després el Crackòvia.
ResponEliminaL'inici del Polònia a Catalunya va ser una verdadera polèmica -un èxit d'audiència també-, de fet, va ser molt sonat el cas de Duran i Lleida que volia tancar el programa. I no només no va aconseguir-ho sinó que els guionistes van aprofitar-se d'aquest fet per caricaturitzar més el seu personatge.
I després d'aquest "problemàtic" inici, el programa ha anat a més, i fins i tot els polítics reals han actuat! Vaig sentir fa un temps que el Joan Herrera es queixava perquè no sortia massa al Polònia. La resposta dels guionistes va ser caricaturitzar al Joan Herrera com una persona molt "pesada" i que volia estar al mig sempre de tot.
No deixa de ser curiós... és allò de "és igual si parlen bé o malament, però que en parlin" no?
No només hi ha hagut crítiques cap Polònia als seus inicis, sinó que al llarg del programa han estat moltes les queixes que alguns partits polítics n’han fet: massa durada d’alguns personatges, poca presència d’alguns altres (com ha explicat la Gemma), massa caricaturització d’uns polítics,… Però en realitat que hi hagi aquestes queixes resulta una mica absurd, ja que es tracta d’un programa d’humor i de sàtira política, i no pas d’un informatiu, com ja va defensar en el seu moment Mònica Terribas.
ResponEliminaPersonalment, opino que la capacitat de tenir programes de paròdia i entreteniment al voltant de la sàtira política, en realitat és indicatiu d’una societat avançada; de manera que encara hi hauria d’haver-hi molt més programes d’aquest estil.
Just avui al matí, he escoltat l'entrevista que l'hi han fet a Espartac Peran, a ràdio Flaixbac. En aquesta entrevista el presentador del programa Divendres, comentava que estava descontent amb la manera que l'imiten a Polònia. Explicava que quan surt al carrer, les persones tenen una imatge d'ell distorsionada, i que només és queden amb la imatge de Polònia (exagerada), no amb la de la realitat (com la del programa Divendres), ja que el tipus de target a qui va dirigit Polònia no és el mateix que el del programa Divendres.
ResponEliminaFrases com: petuuuuuuuuuuuuns, m'escoltes... si... si,...Xavi...m'escoltes, etc...,són les que deia que s'ha de sentir repetir Espartac Peran cada dia (mil vegades) pel carrer o quan surt a la nit de copes i que això l'incomoda.
No deix de ser una exageració des d'un punt vista irònic i divertit.
Realment, crec que dels que estan a Polònia a ningú li agrada com el retraten. Sobretot entenc que en el cas dels polítics estan més preparats per a "aguantar" qualsevol cosa, és el que té estar a la llum pública, però els periodistes de TV3 que es veuen completament distorsionats...ha de ser dur. Vaig sentir que el Tomàs Molina ho va passar molt malament durant la seva època de màxima esplendor a Polònia, i finalment després de molt insistir va aconseguir que deixessin de caricaturitzar-lo. Està clar que si et pinten com una persona intel·ligent està molt bé, però si et fan quedar amanerat o tonto...no és tant divertit.
ResponEliminaNo ho ha de ser, però penso que poder fer broma sana de les cares públiques de la televisió i la vida pública és molt necessari per a obtenir una autpentica llibertat d'expressió.
Elimina