Fa unes
setmanes vaig anar a veure la pel·lícula ‘Cosmopolis’ al cinema, que s’havia
estrenat a Espanya el passat 11 d’octubre. Aquest film francès i canadenc està
dirigit per David Cronenberg, conegut per pel·lícules com ‘A dangerous Method’,
‘M. Butterfly’
o ‘The Fly’,
però està basat en la novel·la del mateix nom de Don DeLillo (2003).
SINOPSI: El
llargmetratge es remota a Nova York, on l’era del capitalisme està arribant al
seu final. Eric Packer (Rober Pattinson), és un noi ric de les altes finances,
que es desplaça sempre dins la seva limusina blanca cuirassada. Un dia
s’enfronta a dos reptes: apostar la seva fortuna contra la pujada del ien i
guanyar, i creuar la ciutat dins la seva limusina per tallar-se el cabell.
Durant el viatge, queda atrapat en un embús produït per diferents successos: la
visita del president dels Estats Units, el funeral del seu ídol de música, el
rodatge d’una pel·lícula i una violenta manifestació política. A més, està
segur que algú el vol assassinar. Quan? On? El protagonista es disposa a viure
les 24 hores més importants de la seva vida.
El
protagonista busca l’equilibri compulsivament sense adonar-se que l’asimetria
amaga l’autentica realitat. La temàtica competeix amb la tècnica cinematogràfica
(esplèndides fotografies i edició de so) i el dificultós laberint textual del
llenguatge (etiqueta del director). La pel·lícula és molt complicada
d’entendre: tot és molt filosòfic i enrevessat (de 15 persones que estàvem a la
sala, tan sols 6 li vam donar una oportunitat de veure-la fins al final).
No obstant,
tot i que quan acabes de veure la pel·lícula sembla que no hagi passat res, té un
rerefons que es remota a l’època superficial en la que estem vivint. Encara que
tot va succeint amb normalitat, cada vegada les escenes són menys raonades,
fent que la pel·lícula s’acabi amb un punt i final simbòlic. A més, la situació
de les càmeres en algunes escenes són bastant peculiars, i aporten un toc
exòtic i innovador, comparat amb les altres pel·lícules de Cronenberg.
El film
forma part de la nova ficció nord-americana, amb un estil diferent, lent, directe
i precís, que es nodreix d’una àmplia documentació i una elegància estilística
inusual, per tal de fer reflexionar. ‘Cosmopolis’ és una pel·lícula d’extrems:
o no agradarà gens (pel simple fet de que els diàlegs es fan llargs i pesats) o
agradarà al màxim (pel rerefons innovador d’explicar una realitat sense que te
n’adonis).
No he vist cap pel•lícula de Cronenberg, però m’han recomanat algunes com 'The Fly', que també has esmentat abans. Quan es va estrenar 'A dangerous method' no la vaig poder veure i encara la tinc pendent, i el mateix m’ha passat amb 'Cosmopolis', però després de la descripció que n’has fet de la pel•lícula encara tinc més curiositat per veure-la perquè alguns amics que la van anar a veure me la van presentar com a “molt aburrida”. A veure si la puc veure aviat.
ResponEliminaConsidero que l'etapa última de Cronenberg és força fluixa. Ull, Cosmópolis és una película que no se't fa pesada, però des de "Promesas del Este" hi ha un no sé què que li falta a les seves obres. Tot i així, el paper de Robert Pattinson demostra que li serà més fàcil desencasellar-se de la saga "Crepúsculo" que Daniel Radcliffe de "Harry Potter".
ResponEliminaCosmopilis es un film més que correcte, dinàmic i que al menys a mi em va enganxar. Però si és cert que pels aficionats a les películes de Cronenberg surt una mica del que s'esperava.
ResponEliminaDesprés de veure aquesta pel·lícula, i pensant en la que ja havia vist de The Fly, és pot veure que en la de Cosmopilis hi ha algun canvi, inclús que el podríem considerar una mica diferenciat del que estava acostumats de Cronenberg. tot i així, crec que és una pel·licula molt recomanble, ja que no es fa gens pesada.
ResponElimina