Brooker, el revolucionari de la nova ficció?

Em veig en la obligació de parlar d'un dels homes amb més futur a la ficció britànica. I és que Charlie Brooker, si per alguna cosa es caracteritza, és per fer minisèries de vessant social allunyades de tot convencionalisme. Brooker, en el sentit més profund de la seva obra, s'assembla a directors com Steve McQueen, que uneixen lírica visual i un missatge crític més àcid del que la gent està acostumada. El resultat: obres tan cruels en el seu fons com entretingudes en la seva forma. Brooker, però, és fins i tot més cruel que el director de cinema britànic, arribant a sèries com Black Mirror a l'alçada de directors (en aquest sentit) com Erich von Stroheim o Michael Haneke, on els propis defectes i les creacions de l'ésser humà acaben influenciant de forma fins i tot tràgica al transcurs dels personatges.

La carrera de Brooker va transcórrer al diari The Guardian abans de posar-se seriosament a les obres audiovisuals. Al 2003 fa un episodi a la sèrie de documentals The Art Show del Channel 4 titulat "How to Watch Television". No és fins 6 anys després quan l'escriptor britànic decideix crear la seva primera obra, Dead Set.

Dead Set és un puntàs a la seva carrera audiovisual, i un debut a la ficció britànica que ara s'està fent un bon forat. La seva premissa argumental es basa en una pregunta: Què passaria si els integrants del Big Brother britànic fossin atacats per una manada de zombies? Per si us interessa veure'n més, el tráiler a continuació.

El veritablement innovador a la ficció de Brooker és el mesclar els dos móns per enviar un missatge crític que beu perfectament del món de George Romero. La història és entretinguda, però el final acaba sent fins i tot més cruel que la pròpia sèrie. No segueixo perquè podria fer spoilers en aquest sentit. A més, hi ha parts de la sèrie on la conducta humana i la supervivència del més fort fan que aquesta obra sigui més que digna per a observar.

Tres anys després, va sorgir la primera i veritable perla de Brooker. Black Mirror feia la seva apareixença l'any passat i amb un missatge molt més crític que a Dead Set. La crítica als mitjans de comunicació i a la tecnologia (món d'on més o menys provenia l'escriptor) s'aguditzava en tres episodis de contextos molt diferents. La crítica la fa a més des d'una perspectiva sobre com els mitjans arriben a influenciar en la societat i la seva implicació o dependència a les nostres vides. Els tres capítols són destacables, però el segon em sembla inèdit al món audiovisual. Qui l'hagi vist entendrà per què. Qui no, ho entendrà.

Per resumir-ho en poques línies, si us agrada un director que faci obres on el missatge crític i vehicular sigui més clau que els personatges, i si us agrada reflexionar sobre els conflictes de l'ésser humà, doneu-li una bona oportunitat. No us decepcionarà.