Sherlock Holmes, el millor detectiu de tots
els temps, ha estat protagonista de milions de llibres, series i pel·lícules
durant dècades. I aquesta segona dècada del segle XXI no ha estat la excepció;
la cadena britànica BBC, caracteritzada per fer series de grans produccions gairebé
cinematogràfiques, ha adaptat les històries d’aquest investigador a
l’actualitat afegint elements tecnològics com els ordinadors o els mòbils.
“Sherlock Holmes and Dr Watson's adventures
in 21st Century London” és el nom de la sèrie que ja grava la seva tercera
temporada. Tot i que el programa no intenta traslladar als protagonistes a
l’època victoriana i els adapta al segle XXI respecta aspectes claus de les
històries en les que es basa.
El format d’aquest programa és una minisèrie;
cada temporada dura només 3 capítols, però cada un te una durada de 90 minuts,
gairebé una pel·lícula de Sherlock Holmes per episodi. El guió de la primera
temporada ha estat cuidat al màxim i millorat per Steven Moffat, el guionista
de Doctor Who que s’ha encarregat de donar-li a la sèrie el seu toc personal.
Cada capítol de les següents temporades ha estat escrit per un guionista
diferent, fet que li dona un caire innovador al programa en si mateix, ja que
mai s’havia canviat tant de guionista en una sèrie.
A nivell audiovisual està molt aconseguit
l’efecte de sentir-se com el Holmes quan dedueix i investiga. Juguen molt amb
els primers plans i els plans detall per situar-te en el seu pensament; aquest
ritme ràpid és el que aconsegueix enganxar-te durant els 90 minuts que dura
cada capítol, ja que si no fos així seria inaguantable veure 1 hora i 30 minuts
de programa.
Respecte als personatges Sherlock Holmes,
protagonitzat per Benedict Cumbertbath, continua sent una ment privilegiada,
l’actitud d’aquets personatge una mica histèric que no dubta en ridiculitzar
als demés, recorda a d’altres personatges protagonistes de sèries com House de
Doctor House o Sheldom, de The Big Bang Theory.
Holmes comparteix protagonisme amb el
Doctor Watson, protagonitzat per Martin Freeman, que en aquesta oportunitat
juga un paper més actiu, ja no és el bo dels dos i es parla sobre els seus
problemes i dubtes. La relació entre els personatges té els seus alt i baixos
fet que permet dotar de dinamisme la sèrie i no focalitzar-se només en els
casos a resoldre.
En definitiva, com aficionada a aquest
detectiu és una sèrie que val la pena veure ja que gràcies als nous elements
que ha introduït marcarà tendència a possibles reedicions de la temàtica.
Tast dels primers 10 minuts de sèrie
Com a seguidora espontània d'aquesta sèrie m'atreveixo a dir que la BBC ha aconseguit un Sherlock molt actual. Crec que són aquestes semblaces que descrius d'un House o d'un Sheldom el que fan que m'enganxi a conèixer i a continuar mirant la sèrie per saber què passarà. També s'ha de reconèixer que com a sèrie detectivesca gairebé mai aconsegeuixen fer-te dubtar que els protagonistes resoldran l'enigma. Tot i això, continuaré donant suport a la ficció des d'una perspectiva britànica.
ResponEliminaNomés vaig veure els primers capítols i em va encantar!! La interpretació de Benedict Cumbertbath la trobo excel•lent, perquè transmet perfectament el toc d’excèntric a més de ment privilegiada. És més, després he vist aquest actor en altres pel•lícules i ja no el veig fora del seu paper com a Sherlock Holmes.
ResponEliminaHe de re-enganxar-me a la sèrie perquè l’últim capítol em va deixar amb la boca oberta. Sí, la veritat és que és una gran sèrie de ficció on lo clàssic s’ha modernitzat i la trama encara ha sortit beneficiada.