La televisió a vegades educa. Però s’ha de buscar i rebuscar per trobar
un bon programa que ho faci. Jo, per exemple, m’he topat amb Fotografies, un
programa estrenat el desembre de 2011 dins de l’espai de nous formats de TV3 i
que ha comptat amb 24 entregues.
El títol no enganya, es tracta d’un programa sobre fotografia, però com
bé reflexiona Antoni Tortajada, el seu presentador, aquest cop no es tracta
d’analitzar el seu contingut sinó d’endinsar-nos en la mirada fotogràfica.
El programa, per tant, gira en torn a aquest concepte i, a partir d’una
temàtica específica per episodi, aprendrem el procediment, la història i la
tècnica que envolta una pràctica de la qual avui en dia ningú n’està al marge. Del Daguerreotip a l’Instagram, la
fotografia s’ha convertit en una eina artística i en un fenomen social i per fi
ha aparegut un programa que ens ho conta i ens ho conta bé.
El format és de programa divulgatiu i d’entreteniment amb un equilibri
marca de la casa de TV3: aprenem sense avorrir-nos, ens divertim sense perdre
el temps. Durant 25 minuts descobrirem una temàtica relacionada amb la
fotografia (retrat, publicitat, gastronòmica, policial, etc.) conduïda per un
molt correcte Antoni Tortajada. La seva veu over es combina amb entrevistes i
seguiments d’experts en fotografia, tant contemporanis com històrics,
precisament per remarcar l'evolució d'aquest camp en els últims anys.
Els canvis d’escenari i de personatges són prou àgils com per no caure
en la temptació de canviar de canal i les lliçons i les entrevistes mai es
perden en la superficialitat, sempre ensenyen coses noves i interessants. La
música, a demés, aporta ritme sense robar el protagonisme a la imatge i
aconsegueix crear una atmosfera molt adient. Fotografies no pretén ser un
programa únicament per a aficionats a aquesta disciplina artística sinó que vol
arribar a tots els públics. L’espai que se li va destinar (actualment es pot
accedir-hi a través de la pàgina web de tv3) era els divendres a les 21.45 al
canal 33. Retransmetre’l per TV3 en prime time hauria estat, possiblement, massa
atrevit i jo no m’atreviria a pronosticar l’acollida del públic, però és un
d’aquests programes que li dóna sentit a la televisió pública.
De fet,
m’agradaria acabar aquest comentari comparant aquest Fotografies amb el Photo for life* que vam poder
presenciar a l’entrega del Miniput d’enguany. Refresquem una mica la memòria:
es tracta d’un programa que mostra les masterclass d’Olivero Toscani (un
prestigiós i carismàtic fotògraf italià) impartides a una selecció de les
millors promeses de la fotografia internacional. Aquest exemple ens serveix per
demostrar com dos programes que es basen en la mateixa temàtica, poden resultar
tan diferents. L’eix central de Photo for Life és la figura de Toscani i la seva
espontaneïtat, exigència i temperament. L’eix central de Fotografies és la
fotografia. Per això m’agrada TV3.
Destacar: perfecte equilibri entre divulgació
i entreteniment, durada adequada al format, banda sonora molt ben
complementada, presentador molt correcte. Imprescindible pels amants de la
fotografia.
*(Eudes Semeria, ARTE, 45’,
França-Alemanya, docu-reality)
“Caçador de bolets” es un programa que se emite en TV3 cada jueves
en prime time, 21:50 horas y esta ha
sido una de las claves para su éxito. El programa se emite durante la temporada
de recolección de setas y las semanas posteriores, es decir, desde octubre
hasta diciembre. Su primera emisión fue el 5 de octubre de 2004 y actualmente
todavía lo podemos ver en la programación de la cadena. Este programa nace
gracias a las líneas estratégicas del Departament
de Nous Formats de la Televisió de Catalunya impulsado por Francesc
Escribano y Joan Úbeda. A partir del 2000 este departamento es dirigido por
Miquel García.
La temática de este formato esta
dentro del género divulgativo que introduce elementos de entretenimiento del docushow. Es una hibridación entre el
formato de reportaje y formato didáctico con toques de humor. El programa esta
conducido por la voz en off de Òscar Dalmau y no tiene presentador físico. Este
formato se basa en proporcionar información sobre el mundo de las setas como uno de sus principales objetivos.
En cada capítulo se exponen conocimientos sobre los distintos tipos de setas
que se pueden encontrar en Cataluña, dónde y cómo se pueden encontrar, cómo se
pueden localizar y reconocer y que formas distintas existen para cocinarlas.
Todo ello a través de expertos e invitados semanales que acompañan al “Caçadors de bolets” en sus salidas
al bosque.
Según un informe publicado en la
página web vertele.com el día 16 de diciembre de 2011 la televisión autonómica
TV3 tuvo un 15% de share y dentro de
la cadena “Caçadors de bolets” obtuvo
un 17.1% de share con 547.000 espectadores. Este dato si lo comparamos con el
16.9% de share que obtuvo el programa
Polònia, un formato consolidado y de
gran aceptación por parte de los espectadores catalanes, muestra el éxito del
programa.
Desde el Departament de Nous Formats de la Televisió de Catalunya se ha
tratado de impulsar este formato adaptándolo a otra temática. El resultado ha
sido “Caçadors de paraules” que no ha
conseguido atraer la atención del público con el mismo éxito que su predecesor.
La televisión autonómica de Aragón ha adaptado este formato al castellano que se
emite con el nombre de “cazadores de
setas”.
“Caçadors
de bolets” se ha convertido en un referente de la cadena catalana. Ha
sabido adaptarse a una de las costumbres y tradiciones más arraigadas de la
zona como es la de recoger setas. Gracias a su faceta divulgativa, a la apuesta
fresca y dinámica conmuchas dosis de
humor y a los conocimientos que ofrecen los expertos han conseguido consolidar
el formato como un clásico de la programación otoñal de Cataluña.
En el siguiente enlace podréis ver,
gracias a la página web oficial del programa, la última emisión del programa:
Fa més de deu anys
que l’espectador va entrar en contacte amb els realitys gràcies a aquell
controvertit programa de televisió anomenat “Gran Hermano”. Aquest, ja fou en
el seu moment l’ hereu espanyol de la versió estadunidenca i anglesa del “Big
Brother”. Des de llavors, i degut a què l’èxit de “Gran Hermano” va ser extraordinàri,
els productors i les cadenes televisives han descobert el nou filó d’or en
aquest format televisiu. Els tv realitys tenen elevats índex d’audiència ja que milers d’espectadors s’asseuen davant de la pantalla per observar la vida de
desconeguts, d’ individus de característiques o intel·ligència si més no
discutibles, en un laboratori televisiu. Bàsicament ens provoca plaer poder veure des duna perspectiva privilegiada i externa, totes les seves
picabarralles, plors, relacions, i aventures vàries.
A partir d’aquesta idea,
la de televisar la vida d’un grup de personatges pintorescos, s’han creat
altres desenes de variants: en granges, mansions, en illes desertes, en busos,
amb famosos... I quan més sòrdida és la idea i la gent que hi participa, més
audiència genera. És justament d’aquesta premissa, d’on sorgeix el nou i
revolucionari reallity “Gandía Shore”.
El programa Gandía Shore, produït en col · laboració amb Magnolia TV –mítica productora de T5- ,
va arribar a la graella el passat mes d'octubre convertint-se en la millor
estrena de la història de MTV Espanya, i en el millor debut de la TDT des de
l'apagada analògica de l'any 2010.
Però de què va el
programa que ha trencat i revolucionat els esquemes dels docu-reality? Gandía Shore és l’emissió, en 11
capítols, de les gravacions realitzades durant 30 dies de vacances estiuenques a la localitat llevantina de Gandía, a un grup de 8 joves “ni-nis”,
obsessionats pel culte al cos i amants de la festa i el “desfase".
El gran xalet amb
piscina on passen aquest mes de vacances, ràpidament es converteix en la seu de
les seves festes, i en un niu d’amor per a “rollets” i altres històries amoroses. Les
diverses discoteques i pubs de la ciutat, són l’escenari per a la desinhibició
d’elles i el lloc idoni per a la “pesca” femenina per a ells.
També hi haun xiringuito on, suposadament, 'treballen' i que més que res,serveix per veure com passen les ressaques. Bàsicament, he deduït que és la 'putadeta' que els fa la productora per tenir-los a cos de reis i intentar demostrar, en un intent frustat, que són capaços de dedicar unes poques hores al dia a fer quelcom de profit durant aquestes 4 setmanes de gravacions. En definitiva, un còctel explosiu de sexe, drogues i rock and roll on s'hi afegeixen extensions, quilos de maquillatge, obsessió per la musculatura, i un vocabulari tant característic com “tete”, “nano”, “sabes?”, “flipas”, i un llarg etcètera.
Durant els 6 episodis, fins ara emesos, hem vist de tot: baralles, borratxeres, caigudes, sexe… I em pregunto, què més ens pot quedar per veure. Sembla ser que aquests nois i noies, sortits de “chonilandia”, no tenen límits, vergonya o dignitat. Però són també ells i les seves aventures , les que fan que Gandía tingui un índex d’audiència reveladors i que els seus protagonistes i pàgines d’internet siguin trending tòpics a la xarxes socials.
La versió espanyola de Jersey Shore (EUA) podria seguir els seus passos del format original. Jersey Shore compta ja amb 6 temporades, gravades a italià i estats units, i dos spin-offs, “Pauly-D” i “Jwow & Snookie”. Més tard arribaria Geordie Shore, la versió britànica que ha rodat una de les seves temporades a Mallorca i que ha tingut tant o més èxit que l'edició americana.
Actualment i després
de més d'un mes i mig en antena, Gandía Shore arriba al seu equador com un dels
programes estrella (en quan a share) de la temporada, i un dels que més rebombori ha aixecat.
De fet, i tal i com ja va
ocorre amb els participants dels altres formats realitys, el grup de nois i
noies que hi participen estan convertint-se en una mena de star-system forçapeculiar, amb seguidors, club de fans, “bolos” i actes en els que aparèixer i, de pas, guanyar-se uns quants billets més. La
bona vida, tu!
Precisament els vuit
protagonistes de Gandia Shore-Ylenia, Core, Gata, Arantxa, Labrador,
Clavelito, Abraham i Esteban- van viatjar fa alguns setmanes a Frankfurt, conjuntament amb els de Geordie Shore, per
viure en primera persona la 19 edició dels MTV Europe Music Awards, tota una
mostra de la repercussió que està tenint el programa.
Malgrat aaquest evident èxit meidàtic, la
pluja de crítiques ciudadanes que se'ls fa a aquest tipus de programes, i en concret a
Gandía Shore, és incessant. Molta gent coincideix en que es dóna un mal exemple
de com gaudir de la vida amb hàbits i costums no massa recomanables, sobretot
pensant en la part de l'audiència més influenciable, és a dir, els adolescents. De fet coincideixo que el “perill” d’aquests docu- realitys és que aquests protoactors, les seves
actituds, étiques i maneres, puguin calar en el públic més jove com un model
de vida "normal, divertit i exitós". Tanmateix, trobo que l’audiència ha d’entendre que això és una mescla híbrida entre ficció i entreteniment amb tocs de realisme, i que s’ha de mirar el programa amb certa distància. És a dir, s’ha de concebre Gandía com un show televisu, en el qual els protagonistes són molt conscients que es troben exposats a la càmara i que el grau d'atenció mediàtica depèn dels seus actes.
Però més enllà del que es veu a simple vista, cal anar una mica més enllà. Potser alguns podrien opinar que tot això no és real, que el nois fan un paper o que existeix un guió; i raó no els falta, ja que la majoria de les situacions són tant inverosímils, surrealistes o estrafolàries que costen de creure. Però per altra banda, el jovent d’avui coneix aquest prototip de noi i de noia, i sap que existeix, que n’hi ha pels carrers i que són així, o tenen comportaments, vocabulari i actituds molt similars., la qual cosa, és bastant lamentable.
Als més joves els diria que per una banda considero que no és res greu, preocupant, ni dolent, sortir de festa, ballar, beure (amb moderació), passar-s'ho bé, conèixer gent, gaudir de la sexualitat... Però els diria també, que tinguessin molt en compte que l’estil d'oci, diversió i relacions interpersonals que es ven des del programa és bastant deplorable. Més que res perquè està basat en el llibertinatge, el consum en excés d'alcohol, la falta d'educació i modals, la irresponsabilitat, i un llarg etcètera que no ajuda. Cal que entenguin que el fet que hi hagi una part de
la població jove que actua com aquests nois, no significa que aquesta situació sigui
acceptable o corrent.
Aquest és el
punt negre del programa: pateix de falta de moral, dignitat i
ètica. De fet, és un conjunt tant explosiu, que l’ajuntament de Gandía va
intentar prohibir en el seu moment, que la productora pogués utilitzar el nom
per al programa; això sí, sense massa èxit.
Jo admeto que
segueixo el programa i que gaudeixo, ric i al·lucino a parts iguals amb cada
capítol. Com a programa d’entreteniment, és un producte que aconsegueix agafar
el toc d’humor i drama suficient per a crear trames que enganxin a l’espectador. A més, i ja ho he dit, les
característiques dels personatges que hi apareixen fan que no et vulguis perdre
cap capítol per descobrir fins on són capaços d’arribar.
SegonsLaura Abril, vicepresidenta editorial
de MTV España, Gandía Shore "no pretén ser un referent per a la joventut,
sinó un reflex d’un grup determinat d’aquesta franja”.I aquesta podria ser la clau
del seu èxit, la doble visió o perspectiva que se’n genera.
Per una banda, aquells que s’hi senten
identificats, gaudeixen veient les aventures dels que podrien ser perfectament,
els seus companys de “farres” i nits festivo-lúdiques. Als altres, que no ens considerem similars a
ells ens costa
reconèixer públicament que -com diria aquella pel·lícula- 'en ocasiones veo Gandía Shore'.
Jo reconec que n’hi
ha molts que no som com els Gandía, però que ens entreté veure’ls. A més, ens
agrada poder criticar i riure d’aquest tipus programa que mostra un tipus de
jove que acostumem a trobar perfectament
pels centres comercials, a les discoteques, o les portes dels
instituts.
En definitiva: sigui
pel motiu que sigui, sigui referent o reflex de la joventut d’avui en dia, el
programa ha tingut tanta acollida i audiència que ja s’ha anunciat una segona
temporada.
A aquells que encara desconeixeu el què és Gandía Shore o no heu
vist mai el programa, sapigueu que segurament sereu dels pocs que us heu
resistit i això, o bé us converteix en una espècie en perill d’extinció, o bé -com diren alguns- esteu desfasats de l’actualitat televisiva. Si us decidiu, a la web del programa es
publiquen setmanalment els capítols emesos fins al moment. I ja finalment, un
consell: sigui per curiositat o per convicció, si sou o sereu espectadors de
Gandía Shore, recordeu de prendre-us-el ni més ni menys que com el veig jo: un programa d’humor.
