Dragons’ Den, escola d'emprenedors i de inversors

Els Dragons en el seu Den, una vella nau industrial

Fa anys que segueixo el programa Dragons’ Den, emès per la BBC, avui en la seva 10ª sèrie, i basat en una idea de Sony llançada per primera vegada al Japó. Es tracta d'un grup de cinc multimilionaris o dracs (dragons), coneguts per ser capitalistes d'èxit i inversors en negocis de risc i que estan disposats a invertir diners en els negocis que petits emprenedors els hi ofereixen. Actualment, els cinc dracs són: Duncan Bannatyne, expert en residencies de tercera edat, gimnasos,  bars i hotels; Hilary Devey, multimilionària del sector logístic i pallets; Deborah Meaden, propietària de serveis de software, gestió de residus i investigació de mercats; Peter Jones, expert en telecomunicacions, telefonia mòbil i ordinadors; i Theo Paphitis, amb un imperi en el comerç detallista, immobiliari, financer i productes de consum.

 El programa té les seves regles, de les que el presentador, Evan Davies, periodista econòmic de la BBC, recorda sempre, que li aportin els diners; i, si no arriba a obtenir, com a mínim, la quantitat demanada, se’n va sense res.

A cada programa s’acostumen a presentar set o vuit casos. En cada cas, l’emprenedor dedica primer uns pocs minuts a presentar el negoci, demanar els diners i oferir el percentatge del capital. Aleshores és el torn dels dracs a fer preguntes sobre el negoci. Els empresaris també poden preguntar als dracs què aportarien al negoci, per a determinar si els consideren adequats per al seu negoci. Desprès d'un intercanvi molt viu de preguntes i respostes, cada drac decideix si fa una oferta a l’emprenedor o si es retira. En aquest cas la frase ritual i definitiva és “I am out”.

Cada drac actua com a inversor individual. Els dracs poden invertir poc o molt dels seus propis diners com vulguin. A vegades, l’empresari obté els diners de més d'un drac, amb el que guanya l’experiència de tots els dracs que inverteixen. Els dracs, sovint, demanen més participació que la que se'ls hi ha ofert. L’emprenedor pot acceptar o no, segons cregui que la proposta és equilibrada i justa.

L’acord a que s’arriba no s’escriu, sinó que es tanca donant-se la mà i es basa en una qüestió d'honor i de integritat. Tot i que, desprès del programa, les parts poden no arribar a tancar la transacció si surten diferències a la “due diligence” o canvis que la fan impossible, sense cap més compromís.

Els Dragons han invertit milions de lliures en els casos d'èxit del programa. Alguns exemples poden ser de guitarres, congelats, salses i gelats. Però també hi ha hagut casos en els que cap Dragon no va voler invertir i han tingut un desenvolupament espectacular, com aquests matalassos de platja.  

Dragons’ Den és una sèrie d'una gran popularitat al Regne Unit, que he utilitzat en seminaris empresarials relacionats amb fusions i adquisicions com a exemple i il·lustració de molts aspectes professionals vinculats a les negociacions de compra i venda d'empreses. Estic convençut que tindria molt d'èxit si es fes també a Espanya.

El MINIPUT 2012 obre una convocatòria per a pilots

Per a primera vegada en la seva història, la mostra de "televisió de qualitat" ha decidit obrir una convocatòria de programes pilots per projectar-ne els dos més interessants en la mateixa jornada que es projecten els millors formats de l'INPUT, el proper dissabte 2 de desembre. Us deixo aquí la convocatòria:
"El MINIPUT és una mostra de “televisió de qualitat” que porta 17 anys fent-se a Barcelona. Des de fa uns anys es celebra al CCCB en una jornada maratoniana de 10 a 22h. Enguany la data serà l’1 de desembre. En ella es podrà veure una selecció del millor de l’INPUT (una mostra de televisió de qualitat que porta més de trenta anys fent-se cada any a una ciutat del món diferent), els programes més destacats de l’entorn local i una sessió dedicada als “pilots” més rellevants. Aquesta secció la vam iniciar l’any passat degut als canvis que s’estan produint en els mitjans televisius públics, que no sempre poden donar visibilitat a les propostes més joves, arriscades i creatives. El MINIPUT està organitzat per diferents universitats (UPF, UAB, URV, URL, UdG, UdL), escoles d’audiovisuals (ESCAC) i televisions (TVC, TVE i XTVL) i serveix com a plataforma de visionat, debat i intercanvi d’experiències entre els professionals de la televisió en concret, i de l’audiovisual en general, els estudiants, investigadors i totes les persones interesades en les produccions audiovisuals de qualitat.

Podeu enviar els vostres pilots a la següent adreça fins l’1 de novembre:

A/a Montse Palau (Secretaria dels estudis de Comunicació Audiovisual)

Universitat Pompeu Fabra

C/ Roc Boronat, 138

08018 Barcelona (Espanya)"

Més informació

http://miniput.blogspot.com.es/2012/09/convocatoria-de-pilots-miniput-2012.html

Torna el REC (amb "Girls on fire")!

Inauguro el blog, més enllà del missatge de benvinguda, amb una bona notícia. El Festival Internacional de Cinema de Barcelona, REC, torna en unes noves dates. El REC va anunciar a principis d'any que es veia obligat a anul·lar l'edició d'aquest 2012 a causa de les retallades, i malgrat el fet que aquest any Tarragona és Capitalitat Cultural Catalana. Finalment sembla que el certamen ha pogut reformular-se per seguir funcionant amb menys pressupost i altres dates. Quedem pendents de que anucïin la programació. Per ara només sabem que hi haurà un cicle que, amb el títol Girls on fire, recollirà els millors films firmats per joves directores.
(La foto de les Girls de Lena Dunham i HBO és una mera llicència poètica, tot i que està clar que si programessin sèries, aquesta seria la més representativa del tema).

Benvinguda al blog

 Hola a tothom,

Benvinguts al blog d'Innovació en Formats Audiovisuals. Tal i com he especificat al document del Moodle, l'objectiu d'aquesta pràctica és crear entre tots un blog sobre aspectes tractats al curs. Així, la idea és que cadascun de vosaltres pengi un post i comenti un o diversos posts dels seus companys. 
 

Podeu escriure sobre el que més us interessi, sempre que sigui interessant i fonamentat: comentar l'última sèrie que heu vist, fer un anàlisi d'algun format que us sembli novedós, aprofundir en algun creador audiovisual, fer referència a videoclips que a nivell de llenguatge o de proposta formal considereu suggerents, recuperar algun programa trencador caigut en l'oblit, discutir sobre algun concepte ètico-estètic, etc. No es tracta de fer post llarguíssims, sinó ben fets i rigorosos. Ah, i es tracta que els textos siguin originals i no coincideixi el tema del post amb el que desenvolupeu al treball. 

El post ha de complir les següents característiques: un text d'un mínim de 1.500 cc, un títol més que enunciatiu, alguna imatge o vídeo il·lustratius, els enllaços corresponents i etiquetes identificatives (“nova ficció”, “videoclip”, “infoshow”, “HBO”...).

Recordeu firmar les entrades amb el vostre nom i cognom, per tal que després jo pugui posar-vos la nota.

A l'hora de posar nota tindré en compte no només la qualitat de l'entrada escrita sinó també la participació en general en el blog (comentaris en les altres entrades...).

Jo aprofitaré el blog per penjar-vos enllaços, peces audiovisuals, convocatòries i demés que complementin les classes...

Una abraçada,