Dragons’ Den, escola d'emprenedors i de inversors

Els Dragons en el seu Den, una vella nau industrial

Fa anys que segueixo el programa Dragons’ Den, emès per la BBC, avui en la seva 10ª sèrie, i basat en una idea de Sony llançada per primera vegada al Japó. Es tracta d'un grup de cinc multimilionaris o dracs (dragons), coneguts per ser capitalistes d'èxit i inversors en negocis de risc i que estan disposats a invertir diners en els negocis que petits emprenedors els hi ofereixen. Actualment, els cinc dracs són: Duncan Bannatyne, expert en residencies de tercera edat, gimnasos,  bars i hotels; Hilary Devey, multimilionària del sector logístic i pallets; Deborah Meaden, propietària de serveis de software, gestió de residus i investigació de mercats; Peter Jones, expert en telecomunicacions, telefonia mòbil i ordinadors; i Theo Paphitis, amb un imperi en el comerç detallista, immobiliari, financer i productes de consum.

 El programa té les seves regles, de les que el presentador, Evan Davies, periodista econòmic de la BBC, recorda sempre, que li aportin els diners; i, si no arriba a obtenir, com a mínim, la quantitat demanada, se’n va sense res.

A cada programa s’acostumen a presentar set o vuit casos. En cada cas, l’emprenedor dedica primer uns pocs minuts a presentar el negoci, demanar els diners i oferir el percentatge del capital. Aleshores és el torn dels dracs a fer preguntes sobre el negoci. Els empresaris també poden preguntar als dracs què aportarien al negoci, per a determinar si els consideren adequats per al seu negoci. Desprès d'un intercanvi molt viu de preguntes i respostes, cada drac decideix si fa una oferta a l’emprenedor o si es retira. En aquest cas la frase ritual i definitiva és “I am out”.

Cada drac actua com a inversor individual. Els dracs poden invertir poc o molt dels seus propis diners com vulguin. A vegades, l’empresari obté els diners de més d'un drac, amb el que guanya l’experiència de tots els dracs que inverteixen. Els dracs, sovint, demanen més participació que la que se'ls hi ha ofert. L’emprenedor pot acceptar o no, segons cregui que la proposta és equilibrada i justa.

L’acord a que s’arriba no s’escriu, sinó que es tanca donant-se la mà i es basa en una qüestió d'honor i de integritat. Tot i que, desprès del programa, les parts poden no arribar a tancar la transacció si surten diferències a la “due diligence” o canvis que la fan impossible, sense cap més compromís.

Els Dragons han invertit milions de lliures en els casos d'èxit del programa. Alguns exemples poden ser de guitarres, congelats, salses i gelats. Però també hi ha hagut casos en els que cap Dragon no va voler invertir i han tingut un desenvolupament espectacular, com aquests matalassos de platja.  

Dragons’ Den és una sèrie d'una gran popularitat al Regne Unit, que he utilitzat en seminaris empresarials relacionats amb fusions i adquisicions com a exemple i il·lustració de molts aspectes professionals vinculats a les negociacions de compra i venda d'empreses. Estic convençut que tindria molt d'èxit si es fes també a Espanya.